"VOSALTRES, ESTIGUEU ALERTA(...)" (LLc 21,34)

Quan el Maligne inaugurà el pla amb el que pretenia arruïnar el destí de felicitat que Déu tenia preparat per a la Humanitat, començà amb una mentida. Digué a Eva: “-Així, Déu us ha dit que no mengeu dels fruits de cap arbre del jardí?” (Gen 3, 3) . Com sabem, Déu no havia dit això, sinó: “-Pots menjar dels fruits de tots els arbres del jardí. Però no mengis del fruit de l´arbre del coneixement del bé i del mal, perquè el dia que en mengis, tingues per cert que moriràs.” (Gen 2, 18). Amb això, ja va començar a confondre a Eva, doncs la va agafar desprevinguda. Després continuà mentint, dient que el que Déu havia dit éra un engany, que el que passaria en menjar-ne éra que seriem igual com déus (Gen 3, 5).
L´estratègia diabòlica no ha variat en tots aquests anys: ens vol embolicar la ment, després la voluntat i el cor amb mentides, mitges veritats i calumnies a Déu i als que li són fidels.
Us poso un exemple: En quants anuncis, frases fetes, etc. trobem la idea de “caure en la temptació” com si fos una cosa bona, divertida, i l´única manera de treure quelcom agradable de la vida! Doncs l´engany és doble:
# En primer lloc, que de divertit i bo, no te res el fet de pecar o dur a terme les accions que proposa el Maligne; sempre suposen un gran patiment per algú y la nostra destrucció. Si mai dubtàvem d´això, pensem només en l´immens i horrible patiment que provocaren els atemptats de Madrid; i sobretot, en la dolorosísima Passió que Jesús va patir per salvar-nos del pecat. Tu i jo el vàrem escopir, fuetejar i crucificar també, amb els nostres actes dolents.
#En segon lloc, és uns gran mentida, i tristament bastant difosa entre els cristians, dir que Déu només vol que patim i que qualsevol cosa que ens agradi és pecat i, per això, l´hem de fer d´esquenes a Déu. Estiguem molt alerta amb això perquè és una mentida molt perillosa, equivalent a dir que Déu havia prohibit menjar fruites de qualsevol arbre.
No, Déu ha creat un món preciós i vol que en fruïm i siguem feliços. L´únic que vol evitar és que ens autodestruïm, tot fent-nos esclaus de les coses o de les persones. Perquè Ell sap que les coses o les criatures no poden omplir del tot el nostre cor, sinó que només Ell ho pot fer.
Déu vol que no caiguem en el desordre, sinó que conservem l´autèntica escala de valors en la qual Ell està el primer. Això ho vol perquè ens coneix perfectament, doncs ens ha creat com sóm, i sap que només així serem feliços.
Imaginem que el nostre fill petit vol menjar una galeta i, en comptes de demanar-nos-la amb confiança i senzillesa, ens roba els diners, es compra una capsa d´amagat i se l´empassa amb avidesa i desenfré, gairebé ofegant-se, amagat sota el llit. Això ens posaria molt tristos: primer perquè el nen es posaria malalt, també perquè mai no li hem negat menjar, ni tan sols alguna golafreria de tant en tant...És que no confia en el nostre Amor, en el nostre coneixement?
Doncs a Déu també li entristeix molt que ens deixem enganyar pel nostre Enemic i pensem que només d´esquenes a Ell podem tenir rés que ens agradi. Ell voldria que li demanéssim senzillament les coses i en gaudíssim agraïts d´elles quan ens les concedís.
Vetllem i preguem per no caure en la temptació: Déu no ens vol amargats, ni infeliços i tristos; ni tampoc esclaus dels enganys que ens destrueixen.
Per saber on està la veritat, hem d´estar sempre molt units de cor, en la pregària a Aquell que és la Veritat: Jesús, i a Maria que tendrament te cura de nosaltres.