DUC IN ALTUM! Ja que Tu ho dius, calaré les xarxes. (Llc. 5, 4-6)

CURS 2004 - 2005

Wednesday, March 02, 2005

QUAN LES AIGÜES PUGEN, HEM D´APRENDRE A NEDAR!


Posted by Hello
QUAN LES AIGUES PUGEN, HEM D´APRENDRE A NEDAR!
Un nen juganer bromejava amb un de més petitet: “A veure, quants dits tens en total a les dues mans?” “Deu”-deia l´altre-. I el grandet: “Doncs jo et demostraré que no: Deu, nou, vuit...(començà a comptar des del dit petit al gros de la mà esquerra) set i sis...oi? doncs, sis més cinc (que tens a l´altra mà) en fan onze. Tens onze dits, menut!”.
El petit es trencava el cap endebades per entendre-ho, doncs la seva intel·ligència encara no estava prou desenvolupada per descobrir l´argúcia.
L´aparent lògica de les coses pot dur a molts enganys i no podem abaixar la guàrdia. Vivim en una societat a la qual es mesclen estretament grans avenços en la sensibilitat de les persones per comprendre´s i estimar-se més bé, amb grans demagògies que promouen l´error i la degradació de l´ésser humà. Aquestes darreres tenen de vegades una aparença de bondat i veritat que és molt perillosa.
Prenc com a exemple la “tolerància”. Pot significar aquella actitud de respecte a les opinions d´altri; o permetre quelcom que no es té per lícit sense aprovar-ho expressament. És ben cert que grans dosis d´aquesta actitud són necessàries per a la convivència. En aquests casos el respecte exigeix que la tolerància sigui recíproca. Però també hi ha una accepció de la paraula, que consisteix en aquell acostumar-se a certes dosis de metzina o drogues sense percebre´n l´efecte. Ens podem acostumar a aquest verí que se´ns va inoculant a l´inconscient mitjançant pel·lícules, eslògans, cançons, etc., i perdre el discerniment. No tot el que sembla raonable o és emotiu, és bo. Les passions, o una consciència equivocada, també enceguen de vegades la raó i el sentiment. En ocasions la paraula “tolerància” s´utilitza com a màscara per aquella actitud que consistiria en dir: “fem un pacte: jo callo davant els teus egoismes i errors i així tu calles davant els meus, no fos cas que jo quedés en evidència o em compliqués la vida comprometent-me massa”
Nosaltres som cristians i no ens podem deixar endur pels mateixos criteris del materialisme o hedonisme de moda. El món natural, sense el Sobrenatural, es desnaturalitza. Hauríem de fer un especial esforç per formar-nos en la nostra Fe. Cadascú hauria de prendre com a responsabilitat pròpia la seva maduresa cristiana. Estudiar el que diuen el Magisteri de l´Església, el Catecisme, etc. Necessitem un ajut molt especial de Déu mitjançant els Sagraments, la pregària...Demanar a l´Esperit Sant que ens desenvolupi un “radar” interior que dispari el senyal d´alarma dintre nostre quan ens estiguin arribant criteris erronis.
Com a cristians, crec que hauríem de fer servir més sovint la paraula “Amor” que la paraula “tolerància”. L´Amor ensenya la veritat a qui no la coneix, desitja i procura la salut d´aquell que no la té; mostra a l´estimat allò que no està bé i l´acompanya per millorar. Això ho saben tots els pares i mares: moltes vegades un “no” és més valuós que un permís, una correcció a temps ajuda a la bona formació i felicitat futura. Però tota correcció s´ha de fer des de l´Amor, amb els ulls de Jesús que té un immens Amor pel pecador encara que no vol el pecat.
No podem deixar que se segueixin donant per bons errors i desordres tan grans com s´estàn escampant, i molt menys, deixar-nos encomanar d´aquest criteris equivocats; els cristians tenim respostes (no receptes ni eslògans) a les qüestions que la societat i les persones es plantegen. I sabem que només la Veritat ens farà lliures. Si callem ens farem còmplices de la mentida. Que Jesús, el Camí, la Veritat i la Vida ens doni les gràcies que necessitem per ser valents i encertats en aquests moments, tot per mans de Maria Santíssima .

0 Comments:

Post a Comment

<< Home

Posted by Hello

Posted by Hello