AI, SI ALGÚ HAGUÉS AVISAT QUE S´ACOSTAVA L´ONADA DEVASTADORA!

-

No és cristià abstenir-se d´ajudar les víctimes del sisme submarí del passat mes de desembre al sud-est d´Àsia. No és cristià pensar que això és cosa només dels Governs o dels altres. Tot sovint resulta molt més fàcil creure en Déu (com més llunyà millor) que sentir-nos i viure com a fills seus. Ser fill de Déu comporta tenir la mateixa escala de valors, el mateix voler i actuar que Ell (en la mesura de les nostres limitades possibilitats). El fet de tenir Déu com a Pare, implica que tots els altres són germans nostres. No és acceptable que a una família uns germans facin festa grossa o visquin en la frivolitat, mentre els altres pateixen tant (i això també al nostre mateix País). No és acceptable la frase de Caín: "Que potser sóc el guardià del meu germà?" (Gen. 4,9).
Tots podem ajudar, us suggereixo idees: primer de tot, pregar tant pels difunts com pels supervivents, així com per totes aquelles persones de les quals depenen les accions destinades a millorar les condicions de vida de les víctimes; pregar per què Déu mogui a la generositat a tots els cors de les persones, no només per aquesta emergència, sinó també per totes les necessitats de la Humanitat; oferir Misses en sufragi per les ànimes dels difunts, doncs sabem que la vida no s´acaba amb la mort; oferir també les indulgències plenàries que s´han concedit als actes d´adoració, etc. amb ocasió de l´Any de l´Eucaristia. Qui pugui, ajudar econòmicament, sabent que hi ha força institucions eclesials que treballen habitualment a la zona i ho distribuiran amb tota efectivitat.
Davant la ingent magnitud de la tragèdia i els terribles patiments que se´n deriven per un nombre tan gran de persones; davant les greus conseqüències que trigaran tant de temps en poder-se superar i, en molts casos seran ja irreversibles en aquesta vida; no podem deixar de pensar com hagués estat de bo que s´hagués avisat per endavant del tsunami i s´haguessin pogut prendre les mesures pertinents. Tant de bo tots haguessin pogut fugir com ho feren els elefants alertats pel seu sisè sentit. No vull aturar-me ara en els detalls de les responsabilitats, sinó dirigir l´atenció a un altre terreny. Hi ha al nostre món d´avui, al nostre costat mateix, una altra temible onada que s´acosta i que ja fa temps que està ofegant persones, destruint vides, sepultant les ànimes...es tracta d´aquesta onada de mentides que podríem resumir sota el nom de "cultura de la mort" perquè roba la vida a tot el que toca. Agafa desprevingudes a les persones que no estan moralment ben formades i, sobretot, que no es recolzen en la Roca ferma que és Jesús.
Ens diuen que l´avortament és "la interrupció de l´embaràs", quan en realitat és un crim, del qual en pateixen tots gravíssimes conseqüències després; però això no s´avisa. Per comptes d´ajudar a solucionar el problema de la dona que espera el fill, com seria el més normal, ens "venen" que el que s´ha de fer és eliminar el nen. Igualment, per comptes d´educar els mes joves per madurar la seva psico-afectivitat, se´ls vol condemnar a greus problemes posteriors, violant les etapes naturals del desenvolupament, que reserva la intimitat sexual al seu àmbit específic i exclusiu: el matrimoni. Se´ns explica el "sopar de duro" de que els nens en els inicis de la seva vida no ho són, sinó que són "preembrions" (la paraula se la inventen) i que se´ls pot utilitzar com objectes per experimentar, o per uns suposats tractaments mèdics, encara inexistents. En realitat aquests es poden arribar a assolir millor amb altres cèl.lules mare adultes (no extretes de embrions). S´enfosqueix tot amb paraules tècniques per tal que no es vegi clar l´evident: que mai serà lícit acabar amb la vida d´una persona (assassinar-la) per guarir, o intentar guarir un altre. Se´ns planteja com una bona obra, feta per compassió, arrabassar la vida a una persona que pateix greument; quan la veritable compassió, l´Amor, com tots sabem, consisteix en ajudar-la a viure, alleujant en el possible el seu patiment i solitud. No és mai lícit, per eliminar el patiment, eliminar a la persona que pateix, quin disbarat!. I així, un llarg etc. d´errors i ocultacións de la veritat.
Nosaltres sóm els que hem de donar la veu d´avís en aquest "tsunami espiritual", que vol convertit la nostra societat, i de fet ho està fent, en una espècie de casa dels horrors. S´estan substituint els sentiments i actituds humanes, per el pur profit mercantilista, i la utilització de les persones com a coses que es poden fer servir i després llençar-les.
Cal que despertem, cal que cadascú demani l´Esperit Sant què pot fer per evitar les conseqüències, que arribaran a ser catastròfiques, i ja ho estan sent, d´aquesta manipulació tan descarada de la veritat que ens estan exercint.
Hi havia una "tira" de la "Mafalda" (personatge de l´humorista Quino) a la qual es veia un ancià que mirava esparverat un jove vestit amb la moda "hippie" i deia: -"esto es el acabose", i la Mafalda li responia:-"no, esto es el continuose del empezose de ustedes". La indumentaria, que en si mateixa, no te res de dolent, només em serveix com a anècdota per il·lustrar la idea que us vull comunicar: de nosaltres depèn el futur de la nostra Humanitat, depèn de que nosaltres el posem en mans de Déu. Nosaltres sóm els sentinelles del demà (ens ho ha dit el Sant Pare). I Jesús ens repeteix moltíssimes vegades a l´Evangeli la necessitat d´estar alerta, oberts a la Voluntat, a l´Amor de Déu i a la seva acció en nosaltres en cada moment. Ens diu: "Feliç aquell servent que l´amo, quan arriba, troba que ho fa així!" (Mt. 24, 46).
En aquest any de la Immaculada, demanem a Maria que ens faci vetllar en l´Amor, com Ella ho féu tota la seva vida.