QUI BUSQUEU?

Semblaria que, durant els dies finals del mes de març i els primers d'abril, el Papa Joan Pau II hagués efectuat la seva darrera Visita Apostòlica al llarg de tot el món. Com si ell, sortint a l´encontre interior de cada persona, de cada cor, li hagués transmès aquesta pregunta de part de Déu: “Qui busqueu?”.
La resposta ha estat multitudinària: els homes busquen Déu i, en aquest cas, ho expressen acompanyant el seu Vicari, “dolç Crist a la terra” (Sta. Caterina de Siena). Al costat d'aquell que ha comunicat i viscut amb valentia l'Evangeli fins esmerçar-hi el darrer alè de les seves forces. És insòlita l´afluència de pelegrins que han concorregut i ho segueixen fent, primer a pregar pel papa agonitzant, i després a acomiadar-se d'ell, conservant aquest esperit d'oració. Una manifestació pública de la fe, no convocada, sinó lliure i espontània, com la d'aquests dies, ha de fer reflexionar a tots, especialment en determinats països com el nostre, on es vol reduir la fe i el fet espiritual a una dimensió estrictament privada. El que està esdevenint des de la mort de Joan Pau II reflecteix una impressionant necessitat de Déu en el món actual, i d´una manera molt cridanera en els joves.

L'Esperit Sant ens ha obsequiat amb una gran Primavera: pregàries, sacrificades peregrinacions, recepció de Sagraments, els líders mundials entorn a l'Eucaristia... Gairebé tots miren a l'Església en aquests dies! cadascú amb el seu cor i amb la seva personal intenció.
Jo no voldria ser d´aquells que en veure l'eclosió de la Natura en arribar la primavera, només veuen “cuques”, “soroll” d'ocells, fangs i fullaraca...d´aquells que en tot veuen buit i molèstia. Tampoc dels que, en voler collir la fruita, s´enduen també branques i fulles, i no tenen un sa discerniment.
És per això que demano al Senyor que em concedeixi netedat de cor, uns ulls de nen, per a veure-ho tot a la manera com Déu ho veu. Uns ulls i un cor senzills, per a veure i entendre les coses de la manera que només l'Amor sap fer-ho, i l´intelectualisme, quan és malaltís, no entén. Un esperit humil per a fer i desitjar la Voluntat de Déu i no la meva.
Dono gràcies a Déu pel gran bé que ens ha fet el Papa Joan Pau II, i a la seva intercessió encomano el futur de l'Església. Especialment que siguem capaços d'aprofitar aquesta gran ocasió per a evangelitzar, conrear i collir aquest ressorgir de la religiositat, de vegades adormida en alguns cors.
Tots ens hem sentit més família que mai davant el Papa agonitzant i mort, al qual ens encomanem ja com a benaurat; després hem pregat intensament per tal que els Cardenals electors escollissin un nou Papa segons el desig de l'Esperit Sant; al capdavall en l'alegria que Déu ens hagi concedit un nou Pastor... i ara hem de romandre així, recolzats en l'Amor i la pregària.
Demano també a Déu que, arrelats en l'Amor de Jesús-Eucaristia deixem les nostres discòrdies i divisions a fi de remar tots a l'una en el vaixell de l'Església. Que tots estiguem més àgils de “genolls” (per a pregar) i de “mans” (per a donar-hi un cop a fi d'ajudar) que de llengües murmuradores amb crítiques destructives.
Encomano als Cors de Jesús i Maria al nou Papa, Benet XVI (Joseph Ratzinger) el nou Pere sobre el qual Déu edifica la seva Església, per tal que, ajudat per la incessant oració (és el primer que ens ha demanat en sortir a la balconada per impartir la Benedicció Urbi et Orbe) i col·laboració de tot el Poble de Déu, sigui dòcil a l'Esperit Sant; segons les seves mateixes paraules a la Missa prèvia al Conclave, “un pastor segons el seu Cor, un pastor que ens guiï al coneixement de Crist, al seu Amor, a la veritable alegria”.