QUI BUSQUEU?

Semblaria que, durant els dies finals del mes de març i els primers d'abril, el Papa Joan Pau II hagués efectuat la seva darrera Visita Apostòlica al llarg de tot el món. Com si ell, sortint a l´encontre interior de cada persona, de cada cor, li hagués transmès aquesta pregunta de part de Déu: “Qui busqueu?”.
La resposta ha estat multitudinària: els homes busquen Déu i, en aquest cas, ho expressen acompanyant el seu Vicari, “dolç Crist a la terra” (Sta. Caterina de Siena). Al costat d'aquell que ha comunicat i viscut amb valentia l'Evangeli fins esmerçar-hi el darrer alè de les seves forces. És insòlita l´afluència de pelegrins que han concorregut i ho segueixen fent, primer a pregar pel papa agonitzant, i després a acomiadar-se d'ell, conservant aquest esperit d'oració. Una manifestació pública de la fe, no convocada, sinó lliure i espontània, com la d'aquests dies, ha de fer reflexionar a tots, especialment en determinats països com el nostre, on es vol reduir la fe i el fet espiritual a una dimensió estrictament privada. El que està esdevenint des de la mort de Joan Pau II reflecteix una impressionant necessitat de Déu en el món actual, i d´una manera molt cridanera en els joves.

L'Esperit Sant ens ha obsequiat amb una gran Primavera: pregàries, sacrificades peregrinacions, recepció de Sagraments, els líders mundials entorn a l'Eucaristia... Gairebé tots miren a l'Església en aquests dies! cadascú amb el seu cor i amb la seva personal intenció.
Jo no voldria ser d´aquells que en veure l'eclosió de la Natura en arribar la primavera, només veuen “cuques”, “soroll” d'ocells, fangs i fullaraca...d´aquells que en tot veuen buit i molèstia. Tampoc dels que, en voler collir la fruita, s´enduen també branques i fulles, i no tenen un sa discerniment.
És per això que demano al Senyor que em concedeixi netedat de cor, uns ulls de nen, per a veure-ho tot a la manera com Déu ho veu. Uns ulls i un cor senzills, per a veure i entendre les coses de la manera que només l'Amor sap fer-ho, i l´intelectualisme, quan és malaltís, no entén. Un esperit humil per a fer i desitjar la Voluntat de Déu i no la meva.
Dono gràcies a Déu pel gran bé que ens ha fet el Papa Joan Pau II, i a la seva intercessió encomano el futur de l'Església. Especialment que siguem capaços d'aprofitar aquesta gran ocasió per a evangelitzar, conrear i collir aquest ressorgir de la religiositat, de vegades adormida en alguns cors.
Tots ens hem sentit més família que mai davant el Papa agonitzant i mort, al qual ens encomanem ja com a benaurat; després hem pregat intensament per tal que els Cardenals electors escollissin un nou Papa segons el desig de l'Esperit Sant; al capdavall en l'alegria que Déu ens hagi concedit un nou Pastor... i ara hem de romandre així, recolzats en l'Amor i la pregària.
Demano també a Déu que, arrelats en l'Amor de Jesús-Eucaristia deixem les nostres discòrdies i divisions a fi de remar tots a l'una en el vaixell de l'Església. Que tots estiguem més àgils de “genolls” (per a pregar) i de “mans” (per a donar-hi un cop a fi d'ajudar) que de llengües murmuradores amb crítiques destructives.
Encomano als Cors de Jesús i Maria al nou Papa, Benet XVI (Joseph Ratzinger) el nou Pere sobre el qual Déu edifica la seva Església, per tal que, ajudat per la incessant oració (és el primer que ens ha demanat en sortir a la balconada per impartir la Benedicció Urbi et Orbe) i col·laboració de tot el Poble de Déu, sigui dòcil a l'Esperit Sant; segons les seves mateixes paraules a la Missa prèvia al Conclave, “un pastor segons el seu Cor, un pastor que ens guiï al coneixement de Crist, al seu Amor, a la veritable alegria”.

TOTS ELS JOVES ESTAN CONVIDATS PER ANAR A COLÒNIA

Encara que malalt, Joan Pau II convida de tot cor als joves a preparar-se per la Trobada Internacional de la Joventut que tindrà lloc del 15 al 21 d´agost a la ciutat alemanya de Colònia. Allà, a la magnífica Catedral, es veneren les relíquies dels Sants Reis d´Orient. Ells són, en cert sentit, els guies cap aquesta cita. Ens fan veure que és necessari el primer pas de resposta personal de Fe, pel camí cristià; ells no es posaren en camí perquè havien vist l´estrella, sinó que veieren l´estrella perquè es posaren en camí! En arribar, declararen: “Venim per adorar-lo” (Mt 2,2). Aquestes paraules són el tema central de la trobada, de la qual l´adoració eucarística n´és la protagonista. La Sagrada Eucaristia, Jesús present entre nosaltres, ha de ser també el centre de la nostra vida, de la vida de l´Església.
L´Arquebisbe de Colònia, Cardenal Joachim Meisner, també els ha obert els braços, esperant acollir-los aviat. Ha dit que, a la història de la salvació, moltes figures són joves, com Maria. També els joves seran els protagonistes en el futur de l´Església. La seva Esperança són els que, com Maria, davant Déu, criden el seu “faci´s en mi segons la teva Paraula” (Cf. Llc 1, 38).
El futur té un nom: JOVENTUT. Els joves (de 0 a 120 anys) són la força renovelladora de l´Església. Ho són, per tant, per la Humanitat, que mereix que s´edifiqui un món millor, més cristià, i, en conseqüència, més just, humà i fratern.
El Sant Pare, estima els joves, confia en ells. L´afecte és mutu, per què ell és un d´ells, un jove de 84 anys! Comparteix amb ells la veritable joventut, el secret de la qual rau en la vida que infon l´Esperit Sant al cors dels qui es deixen estimar per Ell. Malgrat el pas dels anys, qui viu “apassionat” per Crist; qui, fidel a la seva crida, ha fet d´Ell la seva vida (Cf. Flp 1,21) segueix irradiant i encomanant joventut. A qui abandona aquesta font de vida, li surten “arrugues” a l´ànima”, malgrat el cos sigui jove.
Els joves de cor (ho llegíem a la Carta de la pau de Taizè) no es deixen endur per la taciturnitat. Saben que Déu no ens ha fet per restar passius, que la vida no està sotmesa a l´atzar o la fatalitat; que el que pot paralitzar a l´ésser humà és l´escepticisme i el desànim. Ells volen portar arreu pau i confiança, i sobretot, la veritat que l´Evangeli ens fa descobrir: Déu no ha creat la por ni la inquietud, Ell no ens dóna sinó el seu Amor, sempre. Els joves perseveren inclòs quan la prova o el fracàs pesen sobre ells. Perquè saben que la Fe és una senzilla confiança en Déu, com la dels nens petits (Mt 19,14). La reprenen contínuament als transcurs de la vida, malgrat els dubtes i caigudes, perquè no es recolzen en ells mateixos, sinó en la persona de Jesús i en la Fe i l´Amor de tota l´Església, la que els ha precedit i els acompanya maternalment.
Tots anirem en esperit a Colònia, en unió cordial amb els viatgers, perquè volem fer realitat els consells de Joan Pau II: Que Crist sigui el centre de la nostra vida, l´amic i company a totes les hores del dia i la nit, i així trobar en Ell la pau i la joia. El volem seguir amb una Fe sincera i un esperit senzill i humil (Mt 5, 1-12).
Preguem molt pel Sant Pare, ens necessita! i, amb ell: “Jesús, Tu que et vas lliurar al Pare, estima els joves! Guareix les ferides del seu esperit! Ajuda´ls a adorar-te en veritat i beneeix-los, ara i sempre! Amén.” “No tingueu por! Que la joia del Senyor, crucificat i ressuscitat, sigui la vostra força i que Maria Santíssima estigui sempre al vostre costat”
Bona Pasqua y bon camí cap a Colònia!

( La pàgina web oficial de la Jornada Mundial de la Joventut es troba a http://www.wyd2005.org )