A LONDRES, DÉU TAMBÉ HI ÉRA

Els horribles atemptats del passat 7 de juliol a Londres ens han commocionat. Sumits en el dolor, tots hem plorat amb els nostres germans.
Davant tanta barbàrie, profundament trastornats, ens preguntem com és possible que hi hagi persones que puguin arribar a concebre i executar crims tan abominables.
Com a contrapunt, em pregunto també com és possible que hagi tantes i tantes persones capaces de respostes d'un heroisme i Amor tan admirables: tots aquells que han rescatat, han tingut cura, han assistit, recolzat, etc. les víctimes; molts familiars dels damnificats que ens alliçonen, amb la seva serenitat en el dolor. Alguns, capaços fins i tot d'oferir el seu perdó i les seves oracions per la conversió dels terroristes. Líders de diferents creences preguen plegats per demanar que la mà de Déu ajudi als que sofreixen. Tots aquells, en fi, que han respost, bé explícitament, bé implícita, des del mateix moment que es va produir la tragèdia, amb una prompta i heroica actitud de Fe i de Caritat. Nombroses actuacions de les quals jo, certament, no en seria capaç.
Veig que la resposta a tot això ens la proporciona el considerar quina és la realitat profunda del discórrer d'aquest món: una lluita sense treva entre el Bé i el Mal, entre Déu i el Diable.
Els dos pols de l'actuació humana que abans he citat, ens mostren amb claredat el rostre visible d'ambdós: Déu, l'Amor; el Diable, l'odi.
També ens mostra el Rostre Sofrent de Jesús Crucificat tot el dolor de cada germà nostre a Londres, o a qualsevol indret; també el teu i el meu quan plorem amb ells, o patim també víctimes d'altres circumstàncies.
Tu i jo, no som mers espectadors d'aquesta lluita, som part integrant. Cada vegada que ens decidim pel que no és l'Amor en les nostres opcions quotidianes, engrossim el volum del Mal en el món, som còmplices seus. D'aquest Mal que acaba esclatant en brutalitats com aquesta o com tantes que estan succeint a cada moment (guerres, avortaments, violència domèstica, fam, tortures, lleis aberrants...). Quan ens decidim per deixar actuar Déu a la nostra vida i fomentem la vida de la Gràcia amb els Sagraments, Oració, Bones Obres, Caritat Fraterna... afavorim el fet que la Força, la Gràcia de l'Esperit de Déu, operi aquests miracles de bondat que observem en l'actuar quotidià de molts éssers humans que, per si mateixos, són tan fràgils i incapaços com nosaltres; però amb Déu, capaços del millor.
No estarem abandonant les armes i fugint covardament d'aquest combat entre el Bé i el Mal? Nosaltres, als quals se'ns ha confiat el do de la Fe per a fer-lo fructificar, tenim una responsabilitat enorme en el que hagi d´esdevenir des d'ara el futur de la Humanitat. No és indiferent la nostra resposta i testimoniatge davant qualsevol succés de la vida, doncs estem cridats a ser llavor del Regne de Déu.
Maria Santíssima, Reina de la Pau, invoquem la teva protecció per tal de no sucumbir mai al mal en el món i seguir creient que l'Amor té l'última paraula! Preguem, germans, preguem en tot moment, sense defallir, resem el Sant Rosari, arma invencible per impetrar el do de la Pau.